És hora de tancar aquest primer bloc. Duem la nostra motxilla plena d'il·lusió i feina per feta i alguna per acabar...
Ara volem compartir amb vosaltres una dinàmica, per començar el dia, que ha format part de la nostra rutina diària.
Vàrem arribar a les avellanes amb la nostra motxilla personal, carregada d’història personal i professional
Junts hem iniciat un camí que ens porta cap a un horitzó
A mesura que anem fent camí la nostra motxilla es va omplint.
Hi ha moments de molta alegria que ens fan bessar llàgrimes d’emoció, però
també d’impotència.
Hi ha moments que carreguem la motxilla d’esperança, que ens fan sentir
papallones de nervis a l’estòmag, però aquests mateixos nervis es poden tornar
desesperança.
Hi ha moments que carreguem la motxilla amb feines que sembla que no
podrem suportar i, de cop i volta, tens dues mans, o sis o vuit, que
t’ajuden a tirar endavant.
Hi ha moments que omples la motxilla de solitud i quan et sembla que
t’ofegarà el silenci interior, reps 40 whatsapp inundant el teu cor de
recolzament
Hi ha moments que la motxilla s’omple del soroll dels altres i no et
deixa veure el què és essencial, llavors et donen una capsa on a dins hi
ha la clau de tot… tu!
Encara que ens sembla que la motxilla rebentarà d’un moment a l’altre,
nosaltres i els nostres companys de camí, anem fent neteja d’allò que no ens
deixa avançar. algunes vegades ho veiem nosaltres, d’altres, són els companys
que ens fan veure que hi ha llastres que val més deixar enrere.
I sense adonar-nos-en, ja haurem arribat
al cim. Des d’allí la vista de l’horitzó serà impressionant, i veurem
que hi som gràcies a tots.
Gràcies al company que tinc al costat, als amics que tenim a l’aula, als
directors que ens han encoratjat, als companys de les escoles, gràcies a tothom!
Ha valgut la pena el camí iniciat i el que veiem a l’horitzó ens entusiasme!
SÍ, però junts!!!
